REGLAMENT DEL TRIBUNAL ARBITRAL TÈCNIC DE CATALUNYA
CAPÍTOL 1. NORMES GENERALS

Article 1. Submissió
La submissió de les parts per conveni arbitral al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (en endavant el Tribunal Arbitral) de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic implica que l’administració de l’arbitratge i la designació dels àrbitres en tot allò no previst per les parts, s’efectua d’acord amb el reglament en cada moment vigent del Tribunal Arbitral, sense perjudici d’allò que s’estableix a la Llei d’arbitratge i a les disposicions que la desenvolupin.
Quan les parts en controvèrsia no s’han sotmès a arbitratge o l’administració d’aquest no s’ha encomanat al Tribunal Arbitral, qualsevol d’elles en pot requerir per escrit la seva intervenció per a la resolució del conflicte mitjançant l’administració de l’arbitratge. En aquest cas, si és tan sols una de les parts qui requereix aquesta intervenció, el Tribunal Arbitral ha de convidar l’altra part o parts per tal que acceptin aquesta forma de resolució del conflicte i la seva intervenció en l’administració de l’arbitratge. Si no es produeix una acceptació per escrit de totes les parts, es procedeix a l’arxiu de la petició sense més tràmits.
Les parts, pel sol fet de sotmetre’s a l’administració de l’arbitratge pel Tribunal Arbitral, accepten expressament i s’obliguen a complir aquest Reglament en tots els seus extrems així com la decisió emesa per l’àrbitre o àrbitres, abstenint-se de realitzar actes que poden frustrar o menystenir l’efectivitat del laude.


Article 2. Modalitat d’arbitratge

Els àrbitres decideixen les qüestions litigioses amb subjecció a dret o a equitat, per elecció de les parts.
El Tribunal Arbitral ha de promoure que els arbitratges siguin resolts de manera equitativa pels professionals més qualificats en l’objecte de la disputa.


Article 3. Nombre d’àrbitres

L’arbitratge es fa preferentment per un sol àrbitre.
No obstant això, quan les parts així ho acorden o quan ho considera convenient el Tribunal Arbitral per la complexitat de l’assumpte que s’ha plantejat, l’arbitratge el poden desenvolupar tres o més àrbitres, els quals, en aquest cas, formen el col·legi arbitral. L’ús de la paraula “àrbitre” en aquest Reglament es refereix indistintament a qualsevol d’ambdós supòsits.


Article 4. Idioma
L’idioma per a la tramitació de l’arbitratge és el català o el castellà, a elecció de les parts. No obstant això, si les parts ho sol·liciten de comú acord i el Tribunal Arbitral ho accepta pot tramitar-se en qualsevol altra llengua. Les despeses de traducció que això pugui ocasionar han de ser satisfetes per les dues parts per meitats.
Abans de començar la tramitació s’ha de preguntar explícitament a les parts quina llengua elegeixen; en cap cas la tria de l’una o de l’altra no ha de comportar retard en la redacció dels documents. Si no s’escull expressament la llengua, o a falta d’acord entre les parts, la tramitació s’efectua en català, llevat que per les circumstàncies del cas el Tribunal Arbitral decideixi de manera motivada una altra cosa.


Article 5. Lloc de celebració
El procediment arbitral es desenvolupa preferentment a la seu central del Tribunal Arbitral o en qualsevol de les seves delegacions, si n’hi ha. Malgrat això, les parts poden sol·licitar en els seus escrits introductoris un lloc diferent de desenvolupament de l’arbitratge. El Tribunal Arbitral, vista la sol·licitud, decideix el que tingui per convenient. Si manca l’acord entre les parts sobre el lloc de celebració de les actuacions, el procediment es desenvolupa a la seu central o a les delegacions del Tribunal Arbitral.
La fixació de la seu central del Tribunal Arbitral i la constitució de possibles delegacions correspon a la Fundació Privada Catalana per a l’arbitratge Tècnic.


Article 6. Terminis

Amb relació al còmput dels terminis establerts per dies en aquest Reglament, s’entén que els dies són sempre naturals, fora manifestació que indiqui el contrari. Si el dia de finalització del termini és dissabte, diumenge o festiu, el termini s’entén prorrogat fins al proper dia hàbil. El mes d’agost, a efectes de còmput de terminis, es considera inhàbil, fora que el Tribunal Arbitral, per causes motivades i en un cas concret el declari hàbil.


Article 7. Interpretació
El Tribunal Arbitral ha de resoldre, a petició de qualsevol de les parts i de l’àrbitre, tots els dubtes que puguin sorgir pel que fa a la interpretació o integració d’aquest Reglament.

CAPÍTOL 2. SOL·LICITUD D’ARBITRATGE

Article 8. Instància introductòria
La intervenció del Tribunal Arbitral es produeix a instància de qualsevol de les parts, mitjançant escrit introductori que es presenta a la seu central o en qualsevol de les seves delegacions, si n’hi ha. L’escrit es dirigeix a la Secretaria del Tribunal Arbitral i ha de contenir les dades necessàries per a una correcta constitució de l’arbitratge i, com a mínim, les següents:
a) Les dades personals de les parts, inclòs un domicili per a notificacions.
b) Domicili o darrera residència de què tingui coneixement de l’altra o altres parts als efectes de donar-los trasllat de la instància introductòria.
c) La sol·licitud expressa de sotmetre la discrepància a arbitratge d’acord amb el Reglament del Tribunal Arbitral, amb sol·licitud a aquest òrgan de nomenament d’àrbitre i administració del procediment.
d) La relació succinta dels fets, amb referència expressa al fet, acte o negoci jurídic de què resulta la discrepància, exposició i fonaments de la seva pretensió i, si procedeix, indicació de la quantia.


Article 9. Documentació
Juntament amb la sol·licitud s’ha d’acreditar:
1. El contracte o document del qual en resulta la competència del Tribunal Arbitral o el conveni arbitral, si existeixen. Aquest conveni pot observar qualsevol de les formes exigides per la legislació aplicable.
2. La representació en què s’actua.
També s’hi poden acompanyar tots aquells documents que es cregui convenients, bé originals o per fotocòpia.


Article 10. Omissions

Si en l’escrit s’omet de designar algun dels punts necessaris per a una correcta i completa constitució de l’arbitratge, o si alguna de les indicacions resulta incompleta o confusa, el Tribunal Arbitral pot requerir de la persona que hagi instat l’arbitratge que aclareixi o ampliï els extrems que consideri oportuns.
Si no el completa o aclareix en el termini assenyalat pel Tribunal Arbitral, s’entén que encarrega la seva designació al mateix Tribunal Arbitral, llevat el supòsit que ja s’hagi previst en el conveni arbitral o que a judici d’aquest òrgan la seva omissió o confusió faci impossible la tramitació del procediment, la qual cosa notificaria a la part corresponent, procedint a l’arxiu de la sol·licitud.


Article 11. Trasllat

Presentada la instància, se’n dóna còpia a l’altra part perquè, mitjançant un escrit introductori, manifesti la seva conformitat o no a l’arbitratge i, si correspon, manifesti la seva conformitat o disconformitat a allò declarat per l’instant, i completi els punts necessaris per a la correcta constitució de l’arbitratge.
Aquest escrit ha de remetre’s a la Secretaria del Tribunal Arbitral en el termini que s’assenyali i que no pot ser superior a quinze dies a comptar des de la seva recepció, fora que per motius justificats el Tribunal Arbitral consideri necessari ampliar aquest termini.
És també aplicable el que estableixen els articles anteriors amb relació a les dades necessàries de la instància introductòria i la documentació que l’ha d’acompanyar.
El trasllat a l’altra part l’efectua el Tribunal Arbitral al domicili o residència indicats per l’instant al document introductori i al que resulta del contracte o conveni arbitral a què es refereix l’article 9 si aquests documents existeixen i s’hi ha fet constar un domicili per a notificacions.
En el cas d’absència de la persona a qui s’ha de presentar la instància o quan, per qualsevol motiu, el Tribunal Arbitral té dubtes sobre l’efectiva recepció s’efectua una indagació raonable i s’intenta una nova notificació. Si les indagacions no donen resultat la notificació s’entén rebuda el dia en què ha estat lliurada o en què s’ha intentat el seu lliurament per correu certificat o qualsevol altre mitjà que deixi constància en el darrer domicili, residència habitual, direcció o establiment conegut del destinatari.
Si no es rep l’escrit d’aquesta part instada dins del termini que s’ha assenyalat, i el Tribunal Arbitral considera que les circumstàncies del cas ho permeten, se segueix el procediment en la seva absència.


Article 12. Còpies d’escrits i documents
De tots els escrits i documents que presenten les parts s’acompanyen, a més a més, tantes còpies com parts restants implicades hi hagi a l’arbitratge, i queda una còpia a la Secretaria del Tribunal Arbitral arxivada i a disposició de l’àrbitre i de les parts a la seu d’aquest òrgan o de la seva delegació, si existeix. L’original de la documentació s’ha de presentar a la Secretaria del Tribunal Arbitral per realitzar un testimoniatge que les còpies en són el reflex fidel i es retorna a qui ho presenta en el termini més breu possible. Però l’àrbitre pot sol·licitar una nova exhibició de l’esmentada documentació original, per la qual cosa el qui la presenta hi queda obligat.
L’àrbitre o àrbitres i les parts han d’utilitzar la Secretaria del Tribunal Arbitral per a la realització de les actuacions processals necessàries per a l’exercici de l’arbitratge.


Article 13. Acceptació de l’arbitratge
Un cop conclòs el tràmit introductori, el Tribunal Arbitral procedeix a l’acceptació, en el seu cas, de l’arbitratge, a la designació de l’àrbitre i a la determinació dels altres punts necessaris, segons les regles establertes en els articles següents.
El Tribunal Arbitral pot rebutjar l’encàrrec en el supòsit de concórrer circumstàncies que, al seu judici, siguin d’entitat suficient per a la no-acceptació, i, entre d’altres en els supòsits següents:
a) Si el conveni arbitral contravé la Llei o aquest Reglament.
b) Si adverteix inexistència manifesta, nul·litat o caducitat del conveni arbitral.
c) En el supòsit que l’objecte de l’arbitratge siguin qüestions manifestament indisponibles per les parts.
d) En el cas que el nombre proposat d’àrbitres sigui superior a tres.
Malgrat això, l’admissió, en el seu cas, de l’encàrrec, no prejutja la decisió que el seu dia pot adoptar l’àrbitre sobre aquests extrems.
Si la part a qui s’ha comunicat la presentació de la instància no ha presentat l’escrit a què es refereix l’article 11, la Secretaria del Tribunal Arbitral li comunica que, tret de la seva abstenció, s’ha acceptat l’arbitratge.


Article 14. Qüestions no previstes en el conveni arbitral
Si no hi ha acord entre les parts i no s’ha previst en el conveni arbitral, el Tribunal Arbitral decideix tenint en compte les circumstàncies del cas, sobre el nombre d’àrbitres, l’idioma de l’arbitratge, el lloc de la celebració de l’arbitratge i de l’emissió del laude i el nomenament de l’àrbitre o dels àrbitres, prestant atenció el que disposa aquest Reglament.

CAPÍTOL 3. ELS ÀRBITRES

Article 15. Elecció dels àrbitres
El Tribunal Arbitral elegeix l’àrbitre amb total llibertat de criteri, atenent preferentment a la naturalesa de la qüestió plantejada i al lloc de celebració de l’arbitratge, sense altres limitacions que les que imposa la Llei aplicable i aquest Reglament. Amb igual llibertat nomena el president del Col·legi Arbitral si són més d’un els àrbitres nomenats.
Poden ser àrbitres les persones naturals que es troben en el ple exercici dels seus drets civils, sense que s’exigeixi en cap cas la condició d’advocat en exercici.
Amb aquesta finalitat el Tribunal Arbitral té una llista oberta d’àrbitres integrada per professionals especialitzats en les diferents matèries.
Només a títol indicatiu però no vinculant, les parts poden assenyalar alguna característica d’aquells àrbitres que han de ser designats pel Tribunal Arbitral.
Els àrbitres designats de comú acord per les parts requereixen la confirmació del Tribunal Arbitral.


Article 16. Incompatibilitat dels àrbitres
No poden ser designats àrbitres els qui formen part del Tribunal Arbitral o del Patronat de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic.
Si qualsevol dels membres del Tribunal Arbitral té algun interès directe en la controvèrsia sotmesa a arbitratge, queda afectat d’incompatibilitat per a participar en les decisions que es refereixen al procediment concret.


Article 17. Notificació i acceptació del nomenament
La designació es notifica per la Secretaria del Tribunal Arbitral a la persona o persones elegides com a àrbitre, remetent-li la còpia dels escrits introductoris corresponents i dels documents presentats per les parts.
Dins dels quinze dies següents a la notificació prevista pel paràgraf primer, la persona escollida per a ser l’àrbitre ha de comunicar per escrit a la Secretaria del Tribunal Arbitral la seva acceptació, entenent-se en cas contrari que no s’accepta el nomenament. En aquest cas el Tribunal Arbitral, en el termini de set dies, ha de posar-se en contacte amb una altra persona que pugui exercir les funcions d’àrbitre i ha de procedir immediatament a la notificació al nou elegit.
L’àrbitre ha de revelar al Tribunal Arbitral abans del seu nomenament totes les circumstàncies que, al seu parer, poden fer dubtar de la seva imparcialitat i independència. En el supòsit que aquestes es produeixin després del nomenament també haurà de notificar immediatament al Tribunal Arbitral qualsevol circumstància sobrevinguda que pugui fer dubtar d’aquests principis. Quan es comunica aquest punt, el Tribunal Arbitral ho fa saber a les parts, estudia el comunicat i actua en conseqüència.


Article 18. Comunicació a les parts
Rebuda l’acceptació de l’àrbitre pel Tribunal Arbitral, el Tribunal pot optar per:
a) Comunicar a les parts aquesta acceptació i instruir-les perquè connectin directament amb l’àrbitre per tal d’impulsar i de determinar el procediment arbitral.
b) Convocar l’àrbitre i les parts perquè compareguin davant de la seu del Tribunal Arbitral o de la seva delegació, el dia i hora que se senyali, a fi de comunicar formalment a les parts l’acceptació de l’àrbitre i determinar els punts del procediment arbitral que es tinguin per convenient.
En aquest cas hi assisteix un membre del Tribunal Arbitral. Les parts hi poden comparèixer per mitjà de representant degudament acreditat.
Aquest acte s’obre sol·licitant en el seu cas el representant del Tribunal Arbitral a les parts que concretin o aclareixin algun extrem del seu escrit introductori que pot ser determinant per a la fixació de l’interès o quantia de l’assumpte. Complimentat aquest extrem es dóna a les parts comunicació formal de l’acceptació de l’encàrrec arbitral per l’àrbitre.
La no-compareixença d’alguna de les parts no és causa obstativa a la seva celebració. El Tribunal Arbitral pot efectuar una segona convocatòria o procedir al tràmit del paràgraf a) d’aquest article.


Article 19. Recusació dels àrbitres

Tot àrbitre ha de ser i mantenir-se independent i imparcial durant l’exercici del seu càrrec.
Assabentades les parts de l’àrbitre designat, poden fer valer la seva recusació en els termes i d’acord amb el procediment establert per la Llei aplicable i aquest Reglament. Les parts no poden recusar l’àrbitre proposat per elles si no és per causes que han conegut després de la designació.
Recusat un àrbitre per una de les parts, l’altra part pot acceptar la recusació. Així mateix, en cas de recusació, l’àrbitre pot renunciar al seu nomenament. En aquests supòsits, el recusat ho comunica al Tribunal Arbitral que l’aparta de les seves funcions i es procedeix a la designació d’un altre en la forma establerta per a la substitució, sense que això impliqui una acceptació de les raons en què es basa la recusació.
En el cas que la recusació d’un àrbitre feta per una de les parts no sigui acceptada per l’altra, decideix el mateix àrbitre. Si aquest decideix renunciar al seu nomenament es procedeix d’acord amb el que estableix l’apartat anterior. Si decideix no renunciar pot, no obstant això, posar el seu càrrec a disposició del Tribunal Arbitral perquè aquest organisme estudiï la recusació presentada i el ratifiqui o procedeixi a un nou nomenament si considera que la recusació presentada pot perjudicar la bona marxa del procediment o el seu resultat.
Si es tracta d’un col·legi arbitral i l’àrbitre no renuncia, decideix el mateix col·legi i, a manca d’acord, decideix el president, el qual pot, si ho considera convenient, demanar la intervenció del Tribunal Arbitral d’acord amb el que estableix l’apartat anterior.


Article 20. Substitució de l’àrbitre
En el cas que algun àrbitre designat pel Tribunal Arbitral, per recusació o per qualsevol altra circumstància, cessi en la seva funció, el Tribunal Arbitral pot procedir directament a la seva substitució sense necessitat d’acudir a la designació per les parts.

CAPÍTOL 4. EL PROCEDIMENT ORDINARI

Article 21. Procediment
Si no hi ha acord entre les parts, l’àrbitre ordena el procediment arbitral ajustant-se als principis d’audiència bilateral, contradicció, igualtat i economia processal.
Fora que les parts convinguin una altra cosa, la data en què la part no instant del procediment ha rebut el requeriment de sotmetre la seva controvèrsia a arbitratge es considera la data d’inici d’aquest.
Les parts poden actuar per si mateixes o a través dels seus representants.
La inactivitat d’una de les parts en qualsevol moment no interromp l’arbitratge ni impedeix que es dicti el laude ni el priva d’eficàcia, llevat que la persona que insta l’arbitratge no presenti posteriorment la seva demanda dins de termini. En aquest darrer cas l’àrbitre dóna per finalitzades les actuacions, fora que la part instada manifesti la seva voluntat d’exercitar alguna pretensió.


Article 22. Assistència i assessorament

El Tribunal Arbitral ha de prestar en tot moment el seu assessorament i assistència en la tramitació del procediment arbitral, amb la finalitat de procurar l’acompliment adequat per part dels àrbitres de la seva funció.


Article 23. Actuacions inicials

Iniciat el procediment i efectuat el pagament de les tarifes d’acord amb l’article 32, l’àrbitre, dins dels cinc dies següents a la comunicació a les parts de la seva acceptació o de la resolució de la possible recusació realitzada, pot convocar les parts a una reunió per fixar-hi de comú acord les particularitats i, si s’escau, aclarir algun extrem. En aquesta reunió han d’establir un calendari d’actuacions, fonamentalment en allò que es refereix a al·legacions i proves, el termini per a l’emissió del laude i altres punts que estimin oportuns. A manca d’acord l’àrbitre decideix el que considera convenient.
La convocatòria també es fa a la Secretaria del Tribunal Arbitral.
De la reunió se n’ha d’estendre una acta que han de subscriure l’àrbitre, les parts comparegudes i els seus lletrats, si hi són, i el membre del Tribunal Arbitral.
En el supòsit que la celebració de l’acte es realitzi amb la incompareixença d’una de les parts, se li comunica immediatament una còpia de l’acta per tal que pugui introduir les al·legacions i les proves que cregui oportunes en el termini de set dies a comptar des de la recepció de la còpia de l’acta. En tot cas l’àrbitre decideix el que considera convenient.
En el cas que l’àrbitre no consideri necessari o convenient celebrar la reunió, ha de procedir en el termini indicat a l’apartat primer d’aquest article a dirigir un escrit a les parts assenyalant una proposta de calendari d’actuacions i convidant-los a formular per escrit les seves al·legacions, presentar els documents que considerin necessaris i proposar qualsevol mitjà de prova que considerin convenient, en un termini no superior a quinze dies des de la recepció.


Article 24. Les proves
Les parts poden proposar tots el mitjans de prova admesos en dret, sempre que es puguin practicar dins dels terminis preestablerts. A més de les proposades per les parts que siguin admeses per l’àrbitre, aquest pot acordar la pràctica d’aquelles que estimi convenients.
A la pràctica de les proves poden acudir, si és el cas i l’àrbitre així ho acorda, les parts i/o els respectius lletrats.
Així mateix l’àrbitre pot acordar una audiència a les parts, als seus apoderats, representants, testimonis i perits, i les despeses que això ocasiona queden a càrrec de la part que en gaudeix.
Sempre que sigui possible les audiències i les proves se celebren a la seu del Tribunal Arbitral o de la seva delegació, si no és que de comú acord les parts i l’àrbitre decideixen un altre lloc.
La cooperació jurisdiccional per a la pràctica de les proves s’ha d’ajustar als termes que estableix la legislació aplicable.
Les despeses originades per la pràctica de les proves són satisfetes d’acord amb el que estableix l’article 32 del present Reglament.


Article 25. Les comunicacions
Les comunicacions recíproques entre les parts i els àrbitres amb el Tribunal Arbitral, així com la presentació d’escrits i documents davant aquest òrgan s’efectuen a la Secretaria del Tribunal Arbitral mitjançant lliurament directe o per tèlex, fax o un altre mitjà de telecomunicació electrònic, telemàtic o d’altre tipus similar que permeti enviar i rebre escrits i documents deixant constància de la seva remissió i recepció. Quan el Tribunal Arbitral ho considera convenient pot també exigir l’ús de qualsevol mitjà que deixi també constància sense dubtes de la persona del remitent de la documentació.
Així mateix les comunicacions de l’àrbitre amb la jurisdicció, l’administració i tercers poden fer-se per mitjà de la Secretaria del Tribunal Arbitral.
Sens perjudici dels casos en què la llei exigeix la forma fefaent per a la realització de les comunicacions, les realitzades entre les parts i els àrbitres i la presentació d’escrits i documents poden fer-se:
1.- De manera directa entre les parts i l’àrbitre.
Aquestes comunicacions i presentació d’escrits i de documents pot realitzar-se, bé directament en el domicili de l’àrbitre, o en el seu cas en el del president del Col·legi Arbitral, o bé per qualsevol altre mitjà de comunicació que les parts i els àrbitres creguin pertinents, tenint sempre cura d’adoptar les precaucions degudes per deixar constància de la seva efectivitat i la data del lliurament.
De tots els documents se’n fa una còpia que s’ha de remetre a la Secretaria del Tribunal Arbitral per al seu arxiu utilitzant qualsevol dels mitjans indicats en el primer apartat d’aquest article.
2.- Mitjançant la Secretaria del Tribunal Arbitral.
Totes les trameses de les parts o l’àrbitre a la Secretaria o les que remet la Secretaria es realitzen directament o a través de qualsevol mitjà que deixi constància de l’efectivitat i la data del lliurament.
La Secretaria del Tribunal Arbitral es queda còpia de tots els escrits presentats o remesos dins un procediment arbitral.
L’elecció d’un o altre sistema de comunicacions s’ha de realitzar per la Secretaria del Tribunal Arbitral, les parts i l’àrbitre al començament del procediment. No obstant això, el Tribunal Arbitral pot acordar modificar aquest sistema de comunicacions quan existeixen circumstàncies que així ho aconsellen o quan les parts o l’àrbitre ho sol·liciten de manera motivada en un determinat procediment.
En ambdós casos l’àrbitre o la Secretaria del Tribunal Arbitral donen trasllat a cada part de les al·legacions escrites, documents i altres instruments que una part aporta a l’arbitratge. També es posen a disposició de les parts els instruments probatoris en què els àrbitres poden basar la seva decisió.
Si la Secretaria o l’àrbitre ho exigeixen, cada part queda obligada a presentar l’original de la documentació i resta d’instruments aportats per a la seva confrontació.
Correspon a la Secretaria del Tribunal Arbitral:
• Rebre i remetre tots els escrits i documents dirigits o remesos pel o al Tribunal Arbitral.
• Rebre i remetre a les parts i a l’àrbitre tots els escrits i documents de les parts o de l’àrbitre dins un procediment arbitral, si així ho acorden les parts.
• Rebre i remetre els escrits i documents dirigits per l’àrbitre a la jurisdicció, a l’administració i a tercers, si així s’acorda.


Article 26. El laude
El termini per a l’emissió del laude és de sis mesos, com a màxim, llevat que les parts n’hagin fixat un altre. No obstant això, l’esmentat termini pot prorrogar-se en els termes que estableixi la Llei aplicable si així ho acorda el Tribunal Arbitral per sol·licitud de l’àrbitre.
Fora acord en contra de les parts i si així ho permet la normativa, l’àrbitre decideix la controvèrsia en un laude o en tants parcials com consideri necessari.
Si en el decurs del procediment d’arbitratge les parts arriben a un acord, s’hi dicta el laude de conformitat, llevat que sigui contrari a la Llei, a l’ordre públic o perjudiqui a terceres persones.
Les parts també poden arribar a acords extraarbitrals que posen fi a l’arbitratge sempre que desisteixin expressament i de comú acord del procediment endegat i en quedi constància a l’expedient arbitral i s’abonin al Tribunal Arbitral les tarifes i despeses en que s’han incorregut.
En qualsevol moment abans de dictar-se el laude, les parts, de comú acord, poden desistir de l’arbitratge o suspendre’l per un termini cert i determinat.
El laude es dicta per escrit, ha de ser signat per l’àrbitre i té el contingut mínim que determina la Llei aplicable.
Els acords s’adopten per majoria dels àrbitres, dirimint en els empats el vot del president. Tot àrbitre pot expressar en el laude el parer discrepant.
Els laudes han de ser motivats i només es protocol·litzen si així ho imposa la Llei aplicable o ho acorden les parts. El laude ferm produeix efectes de cosa jutjada, contra el mateix només es pot presentar recurs de revisió conforme a l’establert a la Llei d’enjudiciament civil per a les sentències judicials fermes.
L’àrbitre ha de notificar a les parts el laude de la manera i en el termini que han convingut o, en el seu defecte, mitjançant lliurament a cada part d’un exemplar signat.
El Tribunal Arbitral no dóna publicitat als laudes, llevat acord de les parts. Malgrat això, i mantenint la confidencialitat de les parts, el Tribunal Arbitral pot confegir-los en una memòria anual on es fa ressenya succinta del laude i es reprodueixen els fets i fonaments de dret.
Qualsevol de les parts pot sol·licitar a l’àrbitre, en el termini màxim que fixa la Llei aplicable i a comptar des de la notificació del laude, la correcció de qualsevol error de càlcul, de còpia, tipogràfic o de naturalesa similar, o que aclareixi algun punt o part del laude, o el complement del laude per alguna omissió.
La part que es proposa instar l’execució judicial del laude pot sol·licitar la intervenció del Tribunal Arbitral per intentar-ne l’estricte compliment.
La conservació i custòdia de l’expedient arbitral, una vegada dictat el laude, correspon al Tribunal Arbitral. Els documents originals són retornats a les parts i la resta de l’expedient es conserva durant un termini mínim de cinc anys. Transcorregut aquest període pot ser destruït sens perjudici de la possibilitat que es valori en cada cas la conservació en algun suport informàtic, òptic o similar.

CAPÍTOL 5. EL PROCEDIMENT ORAL

Article 27. Requisits
El Tribunal Arbitral pot decidir que el procediment arbitral se segueixi amb preeminència de les audiències orals quan en la controvèrsia concorre alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan la quantia discutida no excedeix de cinquanta mil euros (50.000 €).
b) Quan la controvèrsia es limita a valoracions de característiques tècniques, quantitat o qualitat de coses o prestacions.
c) Quan la urgència del cas així ho aconsella i no es posa en perill la seguretat jurídica.
En els escrits introductoris qualsevol de les parts pot sol·licitar que l’arbitratge segueixi el procediment oral. En aquest cas el Tribunal Arbitral comprova que s’acompleix alguna de les circumstàncies a què es refereix aquest article i, si és el cas, posa la proposta en coneixement de l’altra part. Si aquesta accepta expressament els tràmits orals, el Tribunal Arbitral així ho acorda sense més tràmits. Si s’oposa, el Tribunal Arbitral decideix segons les circumstàncies del cas.
El Tribunal Arbitral també pot proposar a ambdues parts que se segueixi el procediment oral en vista dels escrits inicials, decidint el Tribunal Arbitral vist l’al·legat respecte d’això per ambdues parts.


Article 28. Procediment
Si el Tribunal Arbitral decideix donar curs a l’arbitratge conforme al procediment oral procedeix a nomenar un sol àrbitre conforme a les regles del present Reglament i, un cop acceptat el càrrec, cita aquest i ambdues parts a una reunió on es notifica el nomenament a les parts. En la mateixa reunió s’hi fixen de comú acord les particularitats i, si s’escau, s’aclareixen els extrems que es considerin convenients. En aquesta reunió han d’establir un calendari d’actuacions, fonamentalment en allò que es refereix a al·legacions i proves, el termini per a l’emissió del laude i els altres punts que estimin oportuns. Si no hi ha acord entre les parts, l’àrbitre decideix el que considera convenient.
De la reunió se n’ha d’estendre una acta, on consti expressament l’acceptació de l’arbitratge, que han de subscriure l’àrbitre, les parts comparegudes i el membre del Tribunal Arbitral i de la qual s’ha de donar còpia immediata a cada part.
Si es dóna el cas, la recusació de l’àrbitre s’ha de fer a la reunió on es notifica el nomenament a les parts o en el termini de cinc dies a comptar des que es té notícia de la circumstància en què es basa la recusació.
L’àrbitre designat ha de dirigir el procediment celebrant amb les parts les reunions que cregui convenients. Aquestes poden presentar els documents i proposar les proves que creguin necessàries. Si s’admeten proves que no es poden practicar en l’acte, l’evacuació no pot excedir de quinze dies, tret que per acord de les parts i l’àrbitre es consideri precís ampliar aquest termini.
De tota reunió s’ha d’aixecar la corresponent acta signada.
Realitzades les proves o finalitzat el termini assenyalat per a realitzar-les, l’àrbitre ho fa saber a les parts, posant a la seva disposició la totalitat de l’expedient. Les parts poden examinar-lo i presentar en el termini que s’assenyali un escrit valorant les proves i concloent el que creguin convenient.


Article 29. El laude
Un cop rebudes les conclusions finals, l’àrbitre ha de dictar el laude en cinc dies. El laude s’ha d’ajustar al contingut mínim que determina la Llei.
En el procediment oral el laude s’ha de dictar en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de la reunió on es comunica a les parts el nomenament de l’àrbitre. No obstant això, l’esmentat termini pot prorrogar-se un mes més si així ho acorda el Tribunal Arbitral per sol·licitud de l’àrbitre.


Article 30. Aplicació supletòria
Tot el que no es preveu expressament en el present capítol, es regeix pel que estableix aquest Reglament per al procediment ordinari.

CAPÍTOL 7. PROCEDIMENT DE LA CONCÒRDIA D’OBRA

Article 31.- Requisits
Quan la qüestió sotmesa a arbitratge es refereixi a la resolució de controvèrsies de caràcter tècnic que es suscitin durant l’execució d’un procés constructiu, les parts poden sol·licitar al Tribunal Arbitral sotmetre’s a la concòrdia d’obra.
Seran requisits per a la submissió al procediment de concòrdia d’obra:
a) Que la controvèrsia tingui el seu origen en qüestions tècniques.
b) Que les parts hagin pactat expressament la submissió a aquest procediment.
c) Que les parts en conflicte estiguin vinculades mitjançant un contracte d’execució d’obres, entès tant d’obra civil com d’edificació, instal·lacions i, en general, tot treball relacionat directament o indirecta amb l’execució d’una obra, entesa en sentit ampli.
d) Que cada part hagi fet constar en el document de submissió una persona de contacte amb qui s’entendran les actuacions del procediment, indicant-hi número de telèfon, fax i e.mail.
En cap cas podran ésser objecte d’aquest procediment les discrepàncies d’interpretació de les clàusules o les controvèrsies de contingut jurídic d’un contracte.

Article 32.- Àrbitres
En la concòrdia d’obra l’arbitratge serà d’equitat i la resolució del conflicte estarà encarregada a un únic àrbitre que ostentarà la titulació habilitant segons correspongui al conflicte que es plantegi.
El professional al qual s’encomani la concòrdia d’obra decidirà la controvèrsia entre les parts atenent als seus coneixements tècnics, segons el seu bon criteri.
Les parts, en el document de submissió d’arbitratge, podran escollir de comú acord el professional que, si escau, hauria d’actuar com a àrbitre. Poden també establir possibles àrbitres suplents o, si la relació jurídica que lliga a les parts es refereix a diverses fases de procés constructiu, poden designar diferents professionals com a possibles àrbitres per a cada fase del procés.

Article 33. Instància introductòria i designació de l’àrbitre
Qualsevol de les parts signants del conveni arbitral podrà instar la concòrdia d’obra al Tribunal Arbitral mitjançant la instància introductòria a que es refereix l’article 8 d’aquest reglament i que remetrà simultàniament a la persona de contacte designada per l’altra part.
La Secretaria del Tribunal Arbitral comprovarà el mateix dia de la recepció de la instància que s’acompleixen els requisits establerts en l’article 31 d’aquest reglament i confirmarà que la persona de contacte designada per la part instada ha rebut la instància introductòria. La part instada podrà, en el termini del dia hàbil següent, remetre a la Secretaria del Tribunal Arbitral un escrit on al·legui el que consideri convenient, sens perjudici de poder presentar posteriorment a l’àrbitre tots els escrits i documents que consideri oportú, d’acord amb l’article 35 d’aquest reglament.
Si les parts han designat en el document l’àrbitre, la Secretaria del Tribunal Arbitral endegarà de manera immediata les actuacions necessàries per a informar-lo de la controvèrsia arbitrable i tramitar, si escau, la seva confirmació pel Tribunal Arbitral i la seva acceptació en un termini no superior a dos dies hàbils. En el cas de que la persona designada no acceptés actuar com a àrbitre o no contestés en el termini indicat, aquest fet es posarà en coneixement de les parts i, si escau, la Secretaria del Tribunal Arbitral es posarà en contacte amb el substituts designat en el mateix termini. Si les parts no han designat àrbitre o el designat no acceptés el nomenament o no contestés en el termini indicat, el Tribunal Arbitral proposarà a les parts un possible àrbitre en el termini de tres dies hàbils a comptar des de la recepció de la instància introductòria o des de la darrera negativa dels designats.
Les parts podran negar-se a acceptar el possible àrbitre per escrit dirigit a la Secretaria del Tribunal Arbitral en el termini de dos dies hàbils a comptar de la notificació efectuada. En aquest cas, la part que efectuï la negativa ho comunicarà per escrit a la Secretaria del Tribunal Arbitral i a l’altra part. No caldrà indicar els motius en que es fonamenta. En aquest cas el Tribunal Arbitral comunicarà a les parts un nou possible àrbitre el següent dia hàbil a comptar des de la recepció de la negativa per la Secretaria del Tribunal Arbitral. Cadascuna de les parts només podrà exercir per una única vegada el seu dret de negativa al possible àrbitre designat. Aquestes negatives no minven en cap cas el dret que tenen les parts a recusar l’àrbitre que accepti el càrrec, si escau.

Article 34 Acceptació del nomenament
En cas d’acceptació del possible àrbitre per ambdues parts, o si ambdues han esgotat el seu dret de negativa, el nomenament del professional designat esdevindrà ferm i la Secretaria del Tribunal Arbitral tramitarà la seva acceptació formal en el termini dels dos dies hàbils següents. Aquesta acceptació es comunicarà a les persones designades per les parts de manera immediata.

Article 35 Primera compareixença.
A l’escrit d’acceptació del càrrec, l’àrbitre convocarà a les parts a una reunió que haurà de tenir lloc en el termini màxim de set dies hàbils. Durant aquest termini les parts podran aportar a l’àrbitre aquells escrits i documents acions que estimin oportuns en defensa de llurs criteris tècnics. La part que els remeti, n’enviarà també còpia immediata a l’altra part i a la Secretaria del Tribunal Arbitral. A la reunió convocada per l’àrbitre assistiran les parts, acompanyades, si ho estimen oportú, d’un o varis tècnics. En tot cas el procediment s’ajustarà als principis de l’article 21 d’aquest reglament.
Cas de no comparèixer a la reunió la part instant, l’àrbitre donarà per finalitzades les actuacions, acordant l’arxiu de l’expedient i imposant-li el pagament de totes les despeses, fora que la part instada manifesti la seva voluntat de continuar el procediment, en quin cas l’àrbitre acordarà la continuació del mateix considerant al present com a instant. La incompareixença o inactivitat de la part instada no interromprà l’arbitratge ni impedirà que es dicti el laude ni el privarà d’eficàcia. Obert l’acte, l’àrbitre escoltarà a les parts i als tècnics que les acompanyin, rebrà la documentació complementària que les parts vulguin lliurar-li i dirigirà la reunió per garantir que cada part tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió i adreçar preguntes a l’altra part o als tècnics i poder rebatre els arguments contraris. Al final de la reunió l’àrbitre aixecarà una breu acta en que es concretaran els extrems controvertits i les al·legacions de les parts al respecte. En aquesta acta l’àrbitre haurà de pronunciar-se sobre si la controvèrsia suscitada està o no dins de l’àmbit d’aplicació del procediment arbitral de concòrdia d’obra i sobre la seva competència professional per a resoldre la mateixa. Si l’àrbitre considera que la controvèrsia no està dins l’àmbit d’aplicació d’aquest procediment o no correspon a la seva especialitat, resoldrà en aquest sentit posant fi al procediment. En aquest cas totes les despeses seran a compte de la part instant del procediment.
Si l’àrbitre considera que la controvèrsia està dins l’àmbit d’aplicació del procediment de concòrdia i que té competència professional per a resoldre-la ’l, a l’acta fixarà una data per una nova reunió que s’efectuarà en el termini màxim dels cinc dies hàbils posteriors. L’acta serà signada pels assistents, servint de notificació fefaent per a totes les parts de la convocatòria de la segona reunió, llevat de la incompareixença del representant de la part que no hagués sol·licitat la concòrdia d’obra, a la qual li serà notificat aquest assenyalament per escrit i en forma fefaent. L’àrbitre també remetrà còpia de l’acta a la Secretaria del Tribunal Arbitral.
Sense perjudici del que es disposa en el precedent epígraf, si l’àrbitre considera que amb les al·legacions presentades i la documentació aportada ja és possible emetre una resolució deixarà constància a l’acta de la manca de necessitat de convocar una nova reunió i començarà el termini per a dictar el laude.

Article 36 Segona compareixença
Arribats el dia i hora de la segona reunió, se seguiran les prescripcions de l’article anterior pel que fa a la compareixença de les parts. Obert l’acte, l’àrbitre demanarà a les parts o als seus tècnics ampliacions respecte als extrems que consideri convenients per emetre la seva resolució. Si les parts han sol·licitat proves o, vistes les al·legacions de les parts, l’àrbitre considerés oportú realitzar algun tipus de prova o assaig quin resultat impliqués un endarreriment del termini per dictar la seva resolució, posarà aquesta circumstància en coneixement de les parts, que podran fer les observacions que considerin convenients. En tot cas l’àrbitre decidirà sobre la conveniència o no de cada prova o assaig i de demorar la resolució per esperar-ne els resultats i, si escau, acordarà la suspensió del termini per a dictar el laude fins al dia en que es realitzin les proves o es rebin els seus resultats. De la segona reunió, l’àrbitre n’aixecarà una breu acta a la que donarà els mateixos tràmits que els indicats per a la primera reunió.

Article 37 Emissió del laude arbitral
En el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la segona compareixença, o de la primera en el cas que no es consideri necessària la segona, o de la realització de les proves o de la recepció dels seus resultats, segons escaigui, l’àrbitre dictarà el laude per escrit que expressarà: les circumstàncies personals de l’àrbitre i de les parts, el lloc i data on s’emet, la qüestió o qüestions sotmeses a arbitratge, les al·legacions de les parts, una succinta relació de les proves practicades i la decisió motivada de l’àrbitre al respecte. El laude serà signat per l’àrbitre i serà notificat el mateix dia de la seva emissió al Tribunal Arbitral qui en donarà notícia simultània a ambdues parts com a màxim el dia hàbil següent a la seva recepció.
Les parts poden sol·licitar els aclariments a que es refereix l’article 26 d’aquest reglament el dia hàbil següent a la notificació efectuada, mitjançant escrit remès directament a l’àrbitre i amb còpia a l’altra part i al Tribunal Arbitral. Les correccions o aclariments s’efectuaran, com a màxim, en el termini de dos dies hàbils a comptar des de la recepció de la sol·licitud.
Tots els terminis establerts en aquest capítol es poden prorrogar en qualsevol moment per escrit que expressi el mutu acord de les parts en aquest sentit.

Article 38 . Aplicació supletòria.
La concòrdia d’obra es regirà, en tot allò no expressament regulat en el pressent capítol per les disposicions contingudes en el present reglament per al procediment ordinari.

CAPÍTOL 6. TARIFES

Article 38. Tarifa de registre
La presentació de la instància introductòria dóna lloc al pagament d’una tarifa de registre fixa en concepte de despeses d’obertura i registre de l’expedient, la qual anirà a càrrec de la part que sol·licita la intervenció del Tribunal Arbitral.
Si per qualsevol motiu no es realitza l’arbitratge i el Tribunal Arbitral ha portat a terme actuacions que impliquen una despesa superior a la tarifa de registre, el Tribunal Arbitral pot rescabalar-se en l’excés de la part que ha sol·licitat l’arbitratge, prèvia demostració de les despeses en què s’ha incorregut.


Article 39. Honoraris dels àrbitres i despeses d’administració

Un cop rebut pel Tribunal Arbitral l’encàrrec arbitral i notificada a les parts l’acceptació d’aquest, les parts han d’abonar per parts iguals la suma necessària per atendre les despeses i honoraris previsibles de l’arbitratge, sense el pagament de la qual no es dóna inici al procediment arbitral i determina la caducitat de l’encàrrec transcorreguts dos mesos des de la sol·licitud de pagament pel Tribunal Arbitral, fora que abans hagi transcorregut el termini màxim establert per les parts o la Llei per dictar el laude i, per tant, hagi caducat l’encàrrec arbitral.
Si la part instant modifica en el seu escrit d’al·legacions l’interès o la quantia de les pretensions posades de manifest en el seu escrit introductori, ha d’adjuntar a aquell escrit el justificant d’haver liquidat al Tribunal Arbitral la suma necessària per atendre les despeses i honoraris previsibles de l’arbitratge determinada de conformitat amb aquelles modificacions, prèvia deducció de la suma ja liquidada. La manca de justificació del pagament en l’esmentat moment faculta l’àrbitre per abstenir-se de tractar i resoldre en el laude aquells excessos, excloent-los de l’objecte de l’arbitratge.
Si la part que no ha instat en primer lloc l’arbitratge formula reconvenció que implica nova demanda o augment de la quantia assenyalada per la part instant, ha d’adjuntar amb el seu primer escrit d’al·legacions el justificant d’haver liquidat al Tribunal Arbitral la suma necessària per atendre les despeses i honoraris previsibles per a la tramitació de la reconvenció. La manca de justificació de pagament en l’esmentat moment obliga l’àrbitre a no donar tràmit a la reconvenció.
No s’efectua cap prova la despesa de la qual no quedi prèviament coberta o garantida per la part que la sol·licita.
Malgrat això, qualsevol de les parts pot satisfer la provisió o qualsevol altre pagament no efectuats per la part a qui correspon, reconeixent-se el dret al seu reintegrament, que ha de ser fixat, si fa el cas, en el laude. Nogensmenys, en els supòsits de modificació de pretensions i reconvenció, la part ha d’anticipar en la seva totalitat la provisió de fons sense perjudici del reintegrament que s’acordi en el laude.
D’acord amb el que hagin establert les parts, els àrbitres es pronuncien al laude sobre el cost de l’arbitratge, que inclou els honoraris i despeses dels àrbitres i, en el seu cas, els honoraris i despeses dels defensors i representants de les parts, el cost del servei del Tribunal Arbitral i la resta de despeses originades en el procediment arbitral. Pot condemnar-se al pagament de la totalitat dels costos a alguna de les parts.
A manca d’acord de les parts, el pagament de la tarifa i del cost de l’arbitratge es distribueix entre ambdues, segons el que disposen els articles precedents.


Article 40. Publicació de tarifes

La tarifa de registre, els honoraris de l’àrbitre i les despeses administratives del Tribunal Arbitral es determinen i es publiquen en les tarifes corresponents, que poden ser revisades periòdicament d’acord amb les circumstàncies.
La determinació de la tarifa la fixa el Tribunal Arbitral d’acord amb la naturalesa i complexitat de la matèria i/o laboriositat de l’assumpte. En cas de dubte respecte a la quantia de l’assumpte i si aquesta és indeterminada la fixa el Tribunal Arbitral. Si es formula reconvenció amb nova demanda o augment de la quantia, es dóna lloc a una nova aplicació de la tarifa.
La tarifa, que només cobreix l’actuació del Tribunal Arbitral i els honoraris d’àrbitre únic, es duplica si els àrbitres són tres.
La tarifa no cobreix les despeses motivades pels actes de comunicació, la protocol·lització del laude, les proves, les actuacions per l’auxili judicial ni qualsevol altra necessària i justificada.


Article 41. Certificacions

La part que sol•licita una certificació del Tribunal Arbitral per tal d’acreditar el fet d’haver presentat la instància introductòria de l’arbitratge, o que aquest es troba en curs, ha d’expressar el motiu pel qual la demana, per la qual cosa el Tribunal Arbitral pot exigir-li, per lliurar-li el certificat, que complimenti la provisió de fons que li correspon.


ANNEX: MODEL DE CLÀUSULA ARBITRAL

Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present acte jurídic, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge.